Una vegada més, com cada tardor, ens apropem a la riera de Margançol i com a científics amateurs, mesurem el seu cabdal, la seva temperatura, la seva transparència i analitzem la presència de nitrats, el seu pH i l’oxigen de l’aigua.
L’estiu ha passat. S’ha aturat l’estrés de visitants i l’excés de matèries orgàniques abocades al llarg del seu recorregut… El riu torna a respirar. Poc a poc anirà millorant la qualitat de les seves aigües, que encara mostren massa oxigen.
De nou el resultat de les mesures és bo i permet que petits invertebrats continuïnt la seva vida en les nostres aigües. Això sí, amb poc cabdal i una minça velocitat.
Cal tenir-ho en compte i tenir-ne cura.
Agraïm a les famílies i a les seves filles i fills que han vingut. I sobretot agraïm el mestratge de l’Assumpta Duran, que ens guia en tot el procés.
Us compartim de nou imatges de la jornada.
Fins la propera!
Petita Gran Escola de Borredà 